Marta Fortuny

Autodidacta i aficionada, nascuda a Barcelona l’any 1946.

Filla i neta d’artistes, es decanta des de molt jove per la pintura. Coneix diversos països on hi viu i gent amb diferents maneres de pensar.

Els colors arreu del món també son variats i de tons diferents; però a ella li agraden els seus.

Pintura valenta que envolta, recull i amaga desitjos des de sempre expressats amb força i molt sentiment.

 

 

 

“Era molt petita quan escoltava el meu pare tocar el violí, veient com, una i altra vegada, escrivia música i rectificava, més cops encara, les seves partitures amb un llapis que cuidava i agafava amb tant d’afecte, com si del mateix arquet es tractés. Aquell arquet que transformava els sons en una música especial per a mi. Va ser llavors quan vaig adonar-me que a mi el que realment m’agradava no era la música,  sinó aquell preciós llapis tan estimat per poder fer gargots. I així va ser com vaig començar…

Al passar el temps feia dibuixos més atrevits i més imaginatius. Després, ni la joventut ja tant llunyana ni la maternitat tan desitjada varen fer-me desistir i jo seguia pintant.

Ara ja ha passat molt més temps però segueixo interpretant, amb la meva pintura, els meus estats d’ànim, les meves alegries i també les meves decepcions. Pinto perquè m’agrada, pinto perquè amb els meus pinzells, al omplir-los de pintura alhora els omplo de trocets de la meva vida i que ningú em pot robar; pinto per a ser feliç.

Gràcies a qui hagi dedicat una estona del seu sempre valuós temps només per a mi. Des d’aquestes paraules voldria donar-vos de nou les gràcies i dir-vos que senzillament us estimo.”